Comunicació

Les poblacions de gavià de potes grogues, expectants davant el que fem amb els nostres residus

  • Un estudi de l'IMEDEA (CSIC-UIB) investiga els canvis que la transformació dels abocadors provoca en el comportament de les gavines Larus michahellis 

 

 

 

 

 

Esporles, 22 de març de 2021. Imagina que un dia vas al mercat a comprar i el trobes tancat. No veus cap cartell que expliqui per què ha tancat ni fins quan estarà així. Les persones que et trobes tampoc no saben què passa. Tornes l'endemà i les persianes grises segueixen abaixades com les parpelles d'un ésser sense vida. L'endemà tot està igual, i el dia següent, i l’altre.

 

 

Passa una setmana i el mercat segueix sense despertar. Quan comences a pensar en la possibilitat d'anar a cercar menjar als contenidors d'escombraries, algú et diu que hi ha un mercat obert, però és a uns cent cinquanta quilòmetres de ca teva. Has de trobar aliments per a la família costi el que costi, així que no dubtes ni un segon a agafar el cotxe i anar cap allà.

 

 

Va passant el temps i t'adones que recórrer tres-cents quilòmetres per aconseguir menjar es converteix per a tu en un acte tan vital i rutinari com respirar. Continues fent aquest viatge setmana rere setmana durant mesos fins que un dia, sense avís previ, et tornes a trobar cara a cara amb les llargues, tristes i premonitòries persianes grises del mercat. Tornes a ca teva pensant que potser era festiu, però quan hi tornes, t'adones que el tancament serà permanent. T'ho confirmen les cendroses persianes i els confusos rostres de les persones que veus al voltant de l'edifici. El viatge de tornada a ca teva es converteix en un bullir d'angoixes i pors que amenacen la supervivència de la teva prole. Així que, quan arribes, els reuneixes i els dius: no tenim menjar, què fem?, anam a viure a un altre lloc o quedam aquí i cercam com guanyar-nos la vida? Ni tan sols tu saps amb certesa què significa quedar aquí, però intueixes que suposarà endinsar-vos en escenaris on no sereu benvinguts i on, per això, haureu d'imposar-vos d'alguna manera i costi el que costi.

 

 

«On és el meu menjar?», va dir el gavià de potes grogues a l'humà

 

Tot això que has imaginat és la realitat que viuen algunes espècies d'ocells des que la Unió Europea, en favor d'un desenvolupament més sostenible i un control més elevat sobre possibles plagues, imposàs als Estats membres la transformació dels seus abocadors. I és que, entre els objectius d'aquesta transformació, hi ha limitar —o fer desaparèixer— els residus orgànics que puguin servir d'aliment a ocells oportunistes com, per exemple, els gavians de potes grogues (Larus michahellis).

 

 

Per a aquesta espècie en concret la imposició d'aquesta mesura ha suposat un impacte enorme, tant en la seva ecologia com en la seva dinàmica, ja que durant les darreres dècades els abocadors amb residus orgànics accessibles han estat la seva principal font d'aliment.

 

 

Un estudi del Grup d'Ecologia i Demografia Animal de l’IMEDEA (CSIC-UIB) sobre les poblacions de gavià de potes grogues a la colònia de sa Dragonera va demostrar, després de la transformació el 2009 de l'abocador mallorquí de Son Reus en una planta incineradora, que aquests ocells varen disminuir la grandària de les postes, el volum mitjà dels ous, així com la condició corporal dels individus reproductors. A més, després d'analitzar-ne les plomes, es va descobrir un lent canvi d'alimentació, des d'una de composta gairebé exclusivament d'escombraries a una de components terrestres i marins. Però el canvi més significatiu que es va advertir va ser el descens d'un 30 per cent en el nombre total de parelles reproductores. Tornant a la nostra fantasia del començament, aquestes, clarament, varen decidir mudar-se.

 

 

Així mateix, l'anàlisi dels viatges de farratge d'individus marcats amb emissors GSM/GPS va evidenciar una certa especialització i comportaments rutinaris entre els qui varen decidir no migrar. Dit d'una altra manera, va posar de manifest conductes poc freqüents —considerant que eren gavians de potes grogues— abans de la reconversió de l'abocador de Son Reus. D'una banda, es va observar que alguns varen començar a cercar aliment en contenidors d'escombraries, parcs, etc., de nuclis urbans i, d’altra banda, alguns individus reproductors varen començar a desplaçar-se a l'abocador eivissenc de Ca na Putxa, situat a més de 100 quilòmetres dels seus nius. Tornant a la història inicial, per a ells, clarament, això va significar «cercar com guanyar-se la vida».

 

 

L'adaptació de l'abocador de Ca na Putxa a la normativa europea

 

Perquè l'abocador de Ca na Putxa pogués complir els nous estàndards marcats per la Unió Europea, va haver de ser transformat en una planta nova de separació d'escombraries i reciclatge, que el desembre de l'any 2020 va quedar oficialment inaugurada.

 

 

La creació d'aquesta nova planta va significar una gran oportunitat per al Grup d'Ecologia i Demografia Animal de l’IMEDEA (CSIC-UIB) per poder continuar estudiant les poblacions de gavià de potes grogues, així com per ser capaços d'anticipar i gestionar de manera eficaç possibles conflictes —socials, econòmics, sanitaris...—, abans i després de la transformació d'un abocador.

 

 

En aquest estudi que actualment s’elabora es para esment en les parelles reproductores —i els seus nius— de les colònies de l’illot des Penjats i l’illa des Bosc, les quals es varen censar els darrers anys i es tornaran a censar durant 2021.

 

 

Durant el procés, es recopilaran dades a través de diversos mètodes que després seran analitzades per estudiar canvis demogràfics i de l’alimentació, comportaments de farratge i fins i tot la presència de patògens que puguin arribar a tenir implicacions en la salut pública.

 

 

Com va ocórrer a Mallorca després de la transformació de Son Reus, és probable que l'obertura de la nova planta de Ca na Putxa promogui, a més de la migració d'individus de gavians de potes grogues a altres zones, un canvi d'estratègia d'alimentació entre els qui decideixin romandre a Eivissa. Això pot fer que s'incrementi la seva presència en escoles, parcs o altres zones humanitzades amb una certa disponibilitat d'aliment, la qual cosa podria derivar en un major nombre d'interaccions amb l'ésser humà.

 

 

Per poder conèixer i avaluar la percepció del gavià de potes grogues per part de la població eivissenca i ajudar a mitigar possibles conflictes, el Grup d'Ecologia i Demografia Animal de l’IMEDEA (CSIC-UIB) ha creat un senzill formulari que qualsevol persona resident a Eivissa pot contestar —si us plau, feu-ho!—a través d'aquest enllaç.

 

 

L'equip de recerca està format per Ana Sanz Aguilar i Giacomo Tavecchia, del Grup d'Ecologia i Demografia Animal de l’IMEDEA (CSIC-UIB); José Manuel Igual, de la Unitat de Serveis Cientificotècnics de l’IMEDEA (CSIC-UIB); Miguel Ángel Miranda, Claudia Paredes Esquivel i Carles Barceló, de la UIB, i Ana Payo, de la Universitat d'Aberdeen, i compta amb el finançament de l'empresa UTE-GIREF i la col·laboració dels agents de Medi Ambient Esteve Cardona i Oliver Martínez, el Consell d’Eivissa, el Servei de Protecció d’Espècies, la reserva natural de cala d’Hort i les reserves naturals des Vedrà i es Vedranell i dels illots de Ponent.

 

 


Font: IMEDEA (UIB-CSIC)

Més informació: